50 en 50. medio siglo de relatos i
50 in 50 A collection of short stories...
(2001)

Harry Harrison

Editorial:
Minotauro (2003)

Col.lecció:
kronos

Núm: ---

Pàgines: 316

Reconec que no he estat mai molt predisposat a llegir relats per el que aquesta ressenya la podeu llegir amb certa reticència. No són el meu fort (només cal veure la Biblioteca del Kraken per apreciar que no existiesen massa antologies) però els hi reconec el mèrit. Crec que és més difícil plasmar una bona idea en poques pàgines que desenvolupar-la adequadament en una novel.la. I qui escrigui un bon relat sota aquesta premisa té el meu sincer respecte.

De Harry Harrison no havia llegit res fins ara i em va caure a les mans aquesta antologia de relats seus. Ignoro si són els millors que ha escrit pero crec que els criteris alhora d'incloure'ls han estat no del tot afortunats.

L'antologia s'estructura en tres parts temàtiques: El contacte o la presencia d'éssers alienígenes, la visió futurista (i pessimista) que té Harrison sobre la superpoblació i els invents i altres aparells imposibles avui dia que provoquen un cert sentit de la meravella. El problema ve quan llegeixes relats que estan ubicats fora de la seva temàtica (com Presión, Un animal de costumbres o Encuentro final) i llavors penses "Calia separar els relats agrupant-los d'aquesta manera si al final tampoc s'ha complert la distribució?"

La linia general dels relats m'ha semblat fluixa (que no dolenta) però sí que és veritat que algunes de les històries són interessants.

Alguns destaquen sobre la resta per mèrits propis: Las calles de Ascalón és sense dubte el millor de tots: Narra l'enfrontament teològic entre un religiós i un aventurer en un món alienígena on els seus habitants desenvolupen una necessitat "d'aprendre" constant. També estan força bé els relats dedicats a la superpoblació del planeta, més propers als nostres dies, en els quals s'insinua un futur fosc i decadent. Destaca Compañeros de piso per la senzillesa en que descriu unes situacions quotidianes terribles si succeïssin avui en dia. També voldra mencionar el primer treball de l'autor: Hombre-topo (Ja a l'apartat dels invents), un conte claustrofòbic i força original que si bé no és el millor si que et deixa un bon regust. Cal fer referencia també a Encuentro final una història original sobre la recerca de vida extraterrestre amb un final sorprenent però que peca de palla innecesaria en la constucció dels personatges. Del mateix apartat hi ha també Siempre hago lo que dice Teddy un altre relat on se'ns filosofa sobre el comportament humà i sobre els mals que l'assolen.

En general, trobem una mica de tot, moments de tensió (Presión, Operación de rescate), humor (El mecánico, Juguetería) i molta filosofia de la vida (Las calles de ascalon, Siempre hago lo que dice Teddy, Presión), un recull heterogèni però massa desigual: El nivell d'uns quants no ajuda a paliar la senzillesa i l'escassa qualitat de la resta.

Existeixen dues antologies més dedicades a Harrison a la mateixa col.lecció que tracta altres temàtiques